Comunicat de suport amb les encausades per l’efecte Can Vies

Des del Grup de Suport contra la repressió de les Terres de l’Ebre volem manifestar el nostre suport a les encausades per l’efecte Can Vies.

No entenem que s’hagen conegut les sentències per la premsa, abans no hagen arribat ni a mans de les advocades de la defensa; no entenem que s’hagen publicat les dades personals de les encausades.Una manera de fer que interpretem com una falta de respecte tant a les encausades, als familiars, les advocades com al moviment de suport que ha generat l’efecte Can Vies.
Tampoc no entenem que la paraula de la policia siga paraula de déu, i no haja de ser contrastada amb proves, ni que la paraula de les encausades i dels testimonis de la defensa siga ignorada i menyspreada de manera sistemàtica. Una manera de fer més aviat pròpia d’un estat policial que no pas d’un estat suposadament democràtic.

Malauradament tot això ens recorda massa la impunitat i l’abús de poder que s’ha donat a conèixer àmpliament a la ciutadania amb la recent emissió per TV3 del documental “Ciutat Morta”, el qual ha generat una gran indignació i commoció social. Precisament avui, 4 de febrer, hi ha convocada una manifestació tant de suport a les condemnades i víctimes del cas 4F, com per demanar la reobertura del cas, a la qual ens hi adherim.

La solidaritat, la nostra millor arma.

Les encausades per l’efecte Can Vies han conegut les sentències a través de la premsa

UNA POLICIA QUE EM FA VERGONYA

 

Dissabte passat vaig assistir a un espectacle lamentable en una societat que es considera democràtica, desenvolupada i del primer món. Ens visitava l’Honorable Conseller Francesc Homs, i un grup de persones vam decidir acudir per expressar la nostra opinió crítica envers un govern que està fent les majors retallades socials de la democràcia i per denunciar que alhora que anava a inaugurar una exposició sobre els bombardejos feixistes de Tortosa, el seu partit, que governa la ciutat, continua permetent l’existència del monument franquista més gran de Catalunya.

 

Primera gran sorpresa quan una senyora molt ben vestida i maquillada em va dir que no podia passar (no crec que mai abans aquesta senyora i jo ens haguerem vist). Quan li vaig demanar per què, em va dir que no tenia invitació, resposta lògica. Però posteriorment vaig observar com entrava gent sense invitació (a més a l’ajuntament de Tortosa la web deia clarament entrada lliure) i va ser quan vam començar a demanar que un responsable polític donés la cara i expliqués per què no podíem passar. En aquest moment la senyora es va posar nerviosa i els mossos ens van començar a espentejar fora de la porta i cap al carrer. Nosaltres simplement vam seguir demanant un representant polític i que no ens espentejaren perquè no estàvem fent res dolent. Aquesta era la situació, poc més de 10 persones demanant un representant polític i uns 30 mossos d’esquadra donant-nos espentes cap al carrer, en cap moment van haver-hi intents d’entrar dins del museu ni insults. La situació no es podia qualificar ni de tensa, però en aquest moment la policia nacional de Catalunya va decidir que tenien ganes d’espectacle i van detindre un company de 21 anys entre 4 o 5 mossos, amb una excessiva dosi de violència i brutalitat totalment gratuïta. Així els mossos van convertir una demanda d’un representant polític en una detenció i un augment de la tensió. Evidentment vam exigir la posada en llibertat del nostre company i que pararen de maltractar-lo, però la resposta va ser detindre (també amb violència gratuïta i desproporcionada) un senyor jubilat de 63 anys, tot un perill per la societat tortosina. Aquests són els fets, així ho poden testimoniar les nombroses persones que estaven a la porta de l’antic escorxador de Tortosa aquell dia. Però segurament els mossos d’esquadra contaran una altra versió, perquè aquesta veritat és massa dura i vergonyosa per acceptar-la.

 

És massa dur i vergonyòs que la policia nacional de Catalunya estiga formada per unes persones que es transformen en goril·les i que actuen sense autocontrol ni professionalitat. Si aquesta ha de ser la manera d’actuar de la policia nacional de Catalunya, no cal que es destinen més diners a la formació d’aquesta policia, no calen cursos de formació ni acadèmies. De fet jo pensava que una policia al servei del poble el que havia de fer era previndre els conflictes i no generar-los, però per actuar com ho van fer aquest dissabte, suggerisc als caps dels mossos d’esquadra que recluten goril·les de les portes de les discoteques, actuaran de la mateixa manera (amb violència gratuïta, brutalitat i desproporcionalitat) i a nosaltres ens costarà menys diners. I no pensava que ho hagués de dir mai, però el passat 11 de setembre vaig anar a la cadena humana a Vinaròs per recordar que som Països Catalans, i allí en un clima de molta més tensió, la guàrdia civil es va comportar amb la necessària professionalitat per no generar un conflicte, eixa professionalitat no existeix entre la policia nacional de Catalunya,.

 

I per altra banda no puc deixar de pensar que si aquests mossos poden actuar d’aquesta manera és perquè hi ha uns responsables polítics que els ho permeten (i qui sap si demanen). És dífícil d’entendre que eixe mateix govern que dóna lliçons de democràcia al govern de Madrid i a Brusel·les quan demana exercir el dret a l’autoderminació, eixe mateix govern no permet que la seua ciutadania s’expresse amb llibertat davant dels governants. L’11 de setembre els mossos d’esquadra van ajudar a organitzar i vetllar pel bon funcionament de la cadena humana, dissabte van provocar crispació i dues detencions. Resulta molt perillós que la policia d’un país decidisca com actuar en funció dels interessos del partit que la va crear i que avui governa. Per això quan aquest país siga lliure, haurem de decidir si volem que la policia nacional de Catalunya continue estant formada per goril·les o busquem la manera de tenir una altra policia, que estiga al servei del poble i no del poder.

 

Xavier Rodríguez Serrano (és membre de la CUP Tortosa)

PROU REPRESSIÓ: LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!

Arran dels fets ocorreguts a Tortosa el passat dissabte 28 de setembre, des del Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre hem fet arribar esta carta al conseller Homs. La carta va signada per  trenta persones, però som conscients que a moltes més ens agradaria també firmar-la. Per això ens hem decidit a penjar-la al Oiga.me, per tal que tothom qui vulga puga donar el seu suport, tant a la carta co mk a la campanya Prou represió: llibertat d’expressió! 

Al final de la carta teniu l’enllaç per poder firmar. La solidaritat, la nostra millor arma!

Carta oberta al Sr. Francesc Homs i Molist, conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Honorable Senyor,

Amb aquesta carta oberta, volem explicar-li  els fets que van ocórrer dissabte passat, 28 de setembre, a la inauguració de l’exposició Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada (1937-1939). Abans, però, volem aprofitar aquesta carta oberta per  felicitar l’organització i el comissari i comissària de l’exposició (una exposició que és, sens dubte, un pas més en la recuperació de la memòria històrica) i per encoratjar  l’ajuntament a retirar, amb coherència amb l’esperit de l’exposició, el monument franquista del riu.

Amb la nostra presència a la inauguració d’aquest acte, com es fa habitualment quan algun membre del govern de la Generalitat acudeix a algun acte, es pretenia mostrar, de forma pacífica i respectuosa, el nostre desacord amb la política de retallades que  duu a terme el seu govern,  tan en l’ensenyament com en la sanitat i serveis públics i,  també, demanar la retirada del monument franquista  més gran de Catalunya, que encara roman al bell mig del riu.

La nostra sorpresa va ser  l’activació del protocol d’alt risc amb el desplegament d’un desmesurat dispositiu policial ( antiavalots, policia secreta,…) i la intimidació a què se’ns va sotmetre a un grup de persones tota l’estona. De males maneres, demanant-nos mòbils, exigint-nos d’esborrar les fotos de les càmeres fotogràfiques, empentes… Ens van negar l’entrada a l’acte adduint que era un acte privat i que calia invitació per a poder-hi entrar. Des de quan una inauguració d’una exposició organitzada per l’ajuntament és una acte privat? I més quan, a més a més, estava anunciat a l’agenda cultural? No havent-hi prou amb la intimidació i les empentes, es va arribar a la detenció, sense cap motiu, d’ un company que va ser immobilitzat de forma violenta, dolorosa i totalment injustificada i d’un altre company quan va anar-los a preguntar la raó de la primera detenció. Els dos detinguts van ser traslladats a la comissaria dels mossos emmanillats ( un d’ells, quan van sortir al cap de tres hores encara tenia senyals als canells). Aquests companys estan ara a  l’espera de la sentència  del juí ràpid per faltes que s’ha celebrat dimarts 1 d’octubre al jutjat número 4 de Tortosa.

Les persones que vam poder entrar a la inauguració amb invitació també vam estar tota l’estona assetjades i intimidades pels policies. Quan vam voler traure una pancarta on deia DIGNIFIQUEM LA MEMÒRIA HISTÒRICA: RETIREM LO MONUMENT, de males maneres ens van empènyer fins tirar-nos fora de l’acte, adduint que no podíem treure cap pancarta perquè era un acte privat, quan era un acte organitzat per l’Ajuntament de Tortosa.

No sé si sabreu que a Tortosa, des de fa molt temps, venim treballant per la retirada dels símbols franquistes del nostre entorn. La darrera campanya es va dur a terme coincidint amb els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, i va culminar amb la presentació d’una moció popular avalada per gairebé dues mil signatures que demanaven la retirada del monument (ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT 25/2010). La moció va ser rebutjada pels volts del PP i de CiU.

Aquest monument fou encarregat per a enaltir el Caudillo de la cruzada y de los veinticinco años de paz,  és    el símbol  franquista més gran  de Catalunya que encara perdura. Respon a la política d’imposició dels símbols del règim franquista sobre la ciutadania.

¿Com,  38 anys després de la mort del dictador, encara hem de sofrir en els nostres espais públics la presència d’aquests símbols que enalteixen el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, amb la consegüent guerra civil i la dictadura  feixista que van significar sofriment, mort, desapareguts, presó, exili,…tal com es mostra en l’exposició que vostè  va inaugurar? Cop d’Estat i guerra que  va suposar la prohibició de totes les manifestacions pròpies de la nostra cultura i la nostra llengua i que va pretendre l’extermini de Catalunya com a poble.

Senyor conseller, ¿quina il·lusió podem tenir els catalans i les catalanes que lluitem per la llibertat i la justícia amb un nou Estat propi, si els qui el construeixen actuen de manera tan similar a la de l’Estat espanyol, atropellant els nostres drets a l’expressió lliure? Us demanem que reflexioneu sobre això.

Terres de l’Ebre, 2 d’octubre de 2013.

https://oiga.me/campaigns/prou-repressio-llibertat-d-expressio

Dues persones detingudes i maltractades pels Mossos a Tortosa

 

Poc abans de les 19,00 hores els mossos d’esquadra han detingut de manera violenta i desproporcionada un jove, militant d’Arran i del Casal Panxampla, i un home gran i jubiltat, activista de la PDE i de la PAH. En aquest moments nombroses persones estan acudint davant la seu dels mossos d’esquadra a Tortosa.

 

A les 19.00 hores el conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, havia d’ignaugurar, al Museu de Tortosa, l’exposició dels Bombardejos feixistes a Tortosa.

Poc abans de les 19,00 hores els mossos han començat a impedir el pas a moltes persones que volien manifestar el seu rebuig a les polítiques socials del govern Mas. En aquest moments les persones que han vist impedit el seu accés al museu han demanat explicacions i la presència d’un representant polític que justifiqués l’absència de llibertat d’expressió. Pocs minuts després, els mossos han canvit d’actitud obligant la ciutadania a marxar a la vorera d’enfront i han detingut a les dues persones.

 

Des del Col·lectiu de suport contra la respressió de les Terres de l’Ebre “volem denunciar la innecessària i desproporicionada actuació dels mossos d’esquadra”. Així com la “poca professionalitat en la seua actitud”. La funció d’una policia hauria de ser previndre i evitar els conflictes i no generar-los, i avui amb la seua actuació una vegada més han demostrat que no respecten els valors democràtics.

 

Davant d’aquest injusta detenció nombroses persones estan concentrant-se davant la seu dels Mossos a Tortosa, i des del Grup de Suport ens sumen a aquesta convocatòria.

 

Tampoc podem deixar de criticar l’actitud d’un govern que parla del dret a decidir, i de la importància de respectar la veu dels ciutadans en una democràcia, però que no respecta la discrepància ni la legitima crítica a les polítiques “socials” d’aquest govern.

 

El Col·lectiu de suport vol manifestar la seua solidaritat amb la família dels dos detinguts i la determinació de seguir lluitant contra les polítiques més antisocials de la democràcia.

 

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURA, ENS FA MÉS FORTES.

LA SOLIDARITAT LA NOSTRA MILLOR ARMA.

 

ABSOLUCIÓ ENCAUSADES #29MLESCORTS

Temor a perdre la casa, temor a perdre la  feina, temor a exercir el dret de manifestació…

Des del Grup de  Suport Contra la  Repressió a les Terres de l’Ebre, volem mostrar el nostre recolzament  i solidaritat cap a les 5 vaguistes encausades pels fets de la vaga general del 29M als què l’aparell repressiu de l’Estat demana fins a set anys de presó.

Considerem totalment desproporcionada la pena que se’ls demana i entenem que no se’ls jutja per haver participat d’un piquet informatiu durant la vaga sinó per demostrar com el poder pensa tractar a tots aquells  joves compromesos amb la lluita contra el sistema capitalista actual.

Per tot això, us convoquem a la concentració que es  farà durant el judici, el proper 14 de juny davant la Ciutat de la Justícia.

Perquè la solidaritat és la nostra millor arma, absolució encausades 29M Les Corts.

Més info: http://29mlescorts.blogspot.com.es/

Rifa antirepressiva

Butlletes premiades

Aquí teniu les butlletes premiades a la rifa antirepressiva que vam dur a terme dissabte passat.

Les persones que tingueu la butlleta podeu passar a recollir l’obra pel Casal Popular Panxampla fins el 30 de juny.

Com al Panxampla no ens hi podeu trobar sempre, us recomanem que abans de passar-hi contacteu amb noslatres. Podeu enviar-nos un @ a suportrepressioebre@gmail.com o deixar-nos un missatge o comentari al faceboock. També podeu posar-vos en contacte amb qualsevol de les persones o  col·lectius que formem part del Grup de Suport contra la Repressió a les Terres de l’Ebre.

I enhorabona si teniu alguna de les butlletes premiades! I a la resta, una vegada més , gràcies per la vostra col·laboració i participació.

Davant la repressió, la solidaritat és la nostra millor arma!

Obra d’Antònia Ripoll. Número premiat: 1702

Obra de Núria Arias. Número premiat: 789

Obra de Joan Panisello. Número premiat: 1916

Obra d’Assumpta Arasa. Número premiat: 1266

La lluita contra la il·legalitat del poder

Xarrada-debat amb Eva Pous i Jaume Asens

Càstig a la dissidència,instauració de la  cultura de la temor,  violència del sistema capitalista, incompliment per part del poder de les pròpies promeses, contestació social… Necessitatd’ajuntar-nos per a  donar resposta i de manera col·lectiva a l’abús de poder i repressió…

De tot això i més vam estar xarrant ahir amb Eva Pous, d’Alerta Solidària, i Jaume Asens, advocat i vocal de la Comissió de Defensa  del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Vam continuar la jornada amb un sopar solidari i amb el concert antirepressiu amb Ni Puta Idea, Just for Fuck i Natural Band. A mitant concert vam dur a terme la rifa de les obres d’art d’Antònia Ripoll, Núria Arias , Joan Panisello i Assumpta Arasa.

Moltes gràcies a tothom per la vostra particiapció.

Dissabte 8 de juny a Tortosa. Jornada contra la repressió

La solidaritat, la nostra millor arma.

Des del Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre hem organitzat una jornada antirepressiva a Tortosa, al Parc Teodor Gonzàlez. Com ja venim anunciant fa dies, serà el dissabte 8 de juny. Des de les set de la tarda fins la matinada tindrem l’oportunitat de participar en diferents actes que,  bé des d’un àmbit de formació i debat,  bé des des d’un altre de més lúdic i festiu, pretenen els mateixos objectius. Formar-nos,   informar i donar a conèixer  la repressió que patim els col·lectius  que d’una manera o altra estem denunciant la situació que vivim, i alhora sensibilitzar i donar l’oportunitat a la població a solidaritzar-nos-hi.

El programa de la jornada és el següent:

19:00h. A la Nau.  Xxarrada-debat: “La lluita contra la il·legalitat del poder” amb  Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària , Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista,  Gerard Pisarello , professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i  Jaume Asens ,   advocat i vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d’Advocats de Barcelona.  Tots dos integren, a més, l’ Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i el Grup de Recerca sobre l’ Exclusió i Control Social (GRECS), i  són autors del llibre “No hi ha dret (s)” (Editorial Icaria, 2012). Més informació.

21:30h. Sopar Solidari. Preu: 8€. Podeu fer les vostres reserves enviant un correu a suportrepressioebre@gmail.com

23:30h. Concert Antirepressiu, amb Natural Band , Ni Puta Idea  i Just For Fuck.

Al final de la jornada farem la rifa antirepressiva de les quatre obres que han cedit Antònia Ripoll, Núria  Àrias, Joan Panisello i Assumpta Arasa a favor del Grup de Supor tcontra la Repressió a les Terres de l’Ebre.

Tots els beneficis econòmics de la jornada, sopar, barra del concert i rifa, seran destinats a les despeses  que ens ocasiona  la repressió (multes, defensa jurídica..).

15M: quan el poder celebra que continua dominant-nos

article de Jordi Martí Font

65 anys després del 15 de maig de 1948, quan prop de 750.000 palestins i palestines van començar el seu èxode, expulsats del seu lloc en el món, els amos ho han volgut celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots els amos: els qui ens fan fora de casa, les que ens contracten sense contracte, els qui ens neguen la sanitat, les que especulen amb drets bàsics, els qui ens neguen qualsevol possibilitat de futur, les que ens torturen i ens acusen falsament, els que ens malmeten la vida, les que envien robots pegadors a rebentar-nos el cap quan no els obeïm… És així que els amos i les ames de sempre celebren la “naqba”, el dia de la “destrucció” del poble palestí. Alhora que commemoren la “naqba”, però, se’n foten del nostre propi 15M, del de fa dos anys, quan centenars de milers de persones van prendre les places i espais públics d’aquest país i d’altres fartes de lladres i xoriços, d’amos i d’ames. Era només el començament d’un dels moviments populars més importants i transcendents d’aquest tros de segle XXI que fins ara hem transitat, bàsic per entendre l’actual cicle de lluites socials als Països Catalans o almenys entendre’n les seves actuals formes, i és per això que la celebració dels amos té alhora una important quantitat d’ironia i fins i tot de cinisme en dir-nos a la cara amb un ampli somriure que ells continuen manant.

A nivell internacional, un dels actes de celebració més destacats tenia lloc el mateix dia 15 a Ondarroa, on un mur humà de desobedients feia 118 hores que impedia que una banda d’uniformats vestits per a fer mal detinguessin Urtza Alkorta, una jove condemnada a cinc anys de presó acusada de col·laboració amb banda armada i que es va autoinculpar d’aquest delicte després de ser torturada durant la seva detenció. Els ertzaintzas han fet fora primer pacíficament i després amb cops de porra i violència la gent que pacíficament practicava la desobediència civil i posava el seu cos entre la presó i Urtza, que ha acabat tancada.

A nivell dels Països Catalans, però, la celebració havia començat molt abans perquè, com ja és ben sabut, ens agrada celebrar les ocasions que s’ho valen tant com podem. Per això, els actes van arrancar a a Burjassot, amb dos dies d’activitats “festives” de categoria. Primer, el 13 de maig, una colla d’illetrats embrutava amb pintura blava l’estàtua dedicada a Vicent Andrés Estellés i, l’endemà, el 14, una altra colla -o potser no era “una altra”- irrompia violentament en un acte públic de record al més gran poeta valencià i català del segle XX per rebentar-lo. Eren membres d’España 2000 i del Grup d’Acció Valencianista i demostraven amb aquesta unitat d’acció que blaverisme és espanyolisme amb un lleuger toc blavós. De fet, eren només actes previs a la traca final, que havia de tenir lloc a la valenciana capital, a les Corts Valencianes, que el mateix dia 15 prohibien l’ús del nom del país que diuen representar, el País Valencià, i on un peça del PP comparava el projecte dels Països Catalans amb l’Alemanya nazi. Bravo!, i és que quan ens hi posem… ens hi posem.

Però no només de símbols, poesia i paraules viu la bèstia i menys encara les ames i els amos de la bèstia. Per això, a quarts de set del matí del mateix 15, s’afegia a la commemoració Xavier Trias, alcalde barceloní de CyU, que feia desallotjar l’edifici municipal reobert feia uns dies al barri de la Ribera per A las Barrikadas per tal de commemorar el 15M de fa dos anys i acollir-hi famílies desnonades alhora que s’hi projectava un centre social. A Salt també s’afegien a la festa, i de nit i d’amagat, operaris del Servei d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter tallaven l’aigua als habitants de l’edifici ocupat a la localitat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Quan els habitants del bloc intentaven recuperar el servei d’aigua, mossos sense identificació els feien fora i deixaven clar que fer front a ”la Caixa” en aquest país està perseguit i penat.

L’Audiencia Nacional de Madrid no es quedava enrere i el mateix 15M el jutge Santiago Pedraz enviava els Mossos d’Esquadra a escorcollar l’Ateneu Llibertari de Sabadell, seu de la CNT local i lloc on es reunia l’assemblea del 15M. En aquest cas, el secret de sumari feia complicat saber de què s’acusava l’entitat o les persones detingudes a diversos llocs del Bages, Gràcia… El que quedava clar era que cap dels que no quadraven amb els projectes dels amos es quedaria sense la seva “festa”.

Però posats a ser matiners, els que més ho havien estat eren un cop més els mossos, que un cop més treballant per als amos i la seva especial celebració, eren enviats per un jutge de Cerdanyola del Vallès a rebentar un projecte agrícola d’autogestió de referència, Can Piella. Els de la porra s’hi presentaven amb vint furgonetes, excavadores, grues i aplanadores per fer fora la gent que des de feia temps hi estava construint un projecte agroecològic alternatiu però sobretot possible i real. La masia és propietat dels vampirs del Grup Alcaraz, uns amos que escortats pels Mossos visitaven la masia per primer cop a la seva vida mentre fins a cinc persones eren detingudes per mostrar la seva solidaritat.

Tal com es pot veure, un ampli programa d’actes i celebracions que esperem que s’acabi ja però que alhora deixa clar que no importa la xapa que porti cadascú de nosaltres perquè per als amos tots som objectiu, el seu objectiu de guerra. Tenen tan clares les pràctiques i les teories de la unitat popular, de la confluència de moviments, de la infectació o com vulgueu dir-li que quan s’hi posen, s’hi posen i van per totes. Potser n’haurem d’aprendre una mica i preparar-los un 15M del 2014 que, tal com deia V, “no oblidaran mai”. O això o esperar que els actes que programin per a l’any que ve ens agafin confessades. I confessats.